Vigilància

Un sistema d’alarma és un element de seguretat passiva. Això vol dir que no eviten una situació anormal, però sí que són capaços d’advertir d’ella, complint així, una funció dissuasòria davant de possibles problemes. Per exemple: La intrusió de persones. Inici de foc. El desbordament d’un tanc. La presència d’agents tòxics. Qualsevol situació que sigui anormal per a l’usuari.

Són capaços a més de reduir el temps d’execució de les accions a prendre en funció del problema presentat, reduint així les pèrdues.

Una vegada que l’alarma comença a funcionar, segons el sistema instal·lat, aquest se’n pot ocupar en forma automàtica.

Per exemple: Si es detecta la intrusió d’una persona a una àrea determinada, enviar un missatge telefònic a un o diversos nombres. Si es detecta la presència de fum, calor o ambdós, enviar un missatge telefònic a un o diversos números o accionar l’obertura de ruixadors al sostre, perquè apaguin el foc. Si es detecta la presència d’agents tòxics en una àrea, tancar les portes perquè no s’expandeixi el problema.

Per això, l’alarma ha de tenir connexions d’entrada, per als diferents tipus de detectors, i connexions de sortida, per activar altres dispositius que són els que s’ocupen de fer sonar la sirena, obrir els ruixadors o tancar les portes.

Tots els sistemes d’alarmes porten connexions d’entrada per als detectors i almenys una de sortida per a la sirena. Si no hi ha més connexions de sortida, l’operació de trucar a un número, obrir el ruixador o tancar les portes s’ha de fer en forma manual per un operador.

Un dels usos més difosos d’un sistema d’alarma és advertir l’aplanament en un habitatge o immoble. Els equips d’alarma poden estar connectats amb una Central Receptora, també anomenada Central de Monitorització, amb el propietari mateix (a través de telèfon o TCP / IP) o bé simplement complir la funció dissuasòria, activant una sirena que funciona a uns 90db (la potència de la sirena estarà regulada per les diferents lleis de seguretat de l’Estat o regió corresponent).

Per a la comunicació amb una Central Receptora d’Alarmes, es necessita d’un mitjà de comunicació, com poden ser-ho: una línia telefònica RTB o una línia GSM, un transmissor per radiofreqüència anomenat Trunking o mitjançant transmissió TCP / IP que utilitza una connexió de banda ampla ADSL i últimament serveis d’Internet per cable cablemodem.

Un sistema d’alarma es compon de diversos dispositius connectats a una central processadora.

Central processadora

És la CPU del sistema. En ella s’alberguen la placa base, la font i la memòria central. Aquesta part del sistema és la que rep els diferents senyals que els diferents sensors poden emetre, i actua en conseqüència, disparant l’alarma, comunicant-se amb la central per mitjà d’un mòdem, etc. S’alimenta a través de corrent altern i d’una bateria respaldatoria, que en cas de tall de l’energia, li proporcionaria una

autonomia al sistema d’entre 12 hores i 3 dies (depenent de la capacitat de la bateria).

Teclat

És l’element més comú i fàcil d’identificar en una alarma. Es tracta d’un teclat numèric del tipus telefònic. La seva funció principal és la de permetre als usuaris autoritzats (usualment mitjançant codis preestablerts) armar (activar) i desarmar (desactivar) el sistema. A més d’aquesta funció bàsica, el teclat pot tenir botons de funcions com: Emergència Mèdica, Intrusió, Foc, etc. D’altra banda, el teclat és el mitjà més comú amb el qual es configura el panell de control.

Gabinet de sirena exterior

És l’element més visible des de l’exterior de l’immoble protegit. Es tracta d’una sirena amb autonomia pròpia (pot funcionar encara si se li talla el subministrament de corrent altern o si es perd la comunicació amb la central processadora) col.locada dins d’un gabinet protector (de metall, policarbonat, etc). Pot tenir a més diferents sistemes lluminosos que funcionen en conjunt amb la dissuasió sonora.

Detectors de moviment (PIR)

Són sensors que detecten canvis de temperatura i moviment. Si aquests sensors detecten moviment estant el sistema connectat, dispararan l’alarma. Hi ha detectors regulats per a no detectar mascotes, com ara gossos i gats.

Detectors magnètics

Es tracta d’un sensor que forma un circuit tancat per un iman i un contacte molt sensible que en separar-se, canvia l’estat (es pot programar com NC o NA) provocant un salt d’alarma. S’utilitza en portes i finestres, posant una part del sensor en el marc i una altra a la porta o finestra mateixa.

Sensors inercials o sísmic

Estan preparats per detectar cops sobre una base. Es posen especialment en caixes fortes, també en portes, parets i finestres. Detecten l’intent de forçar la seva obertura.

Detectors de trencament de vidres

Són detectors microfònics, activats en detectar la freqüència aguda del so d’un trencament de vidre.

Lapa (detector termovelocimètric)

Element adherit a una caixa forta. Adverteix un possible butron o intent de sabotatge de la mateixa. Adopta el nom de termovelocimètric donat que al seu interior alberga tres tipus de detectors seriats, un canvi de temperatura, un sísmic, i un moviment.

Detector persones caigudes (home mort)

Element sense fils que permet detectar esvaïments o caigudes de persones soles.